jueves, 13 de mayo de 2010

Cementiri de Sinera
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre.
El poema Cementiri de Sinera, fa una descripció en la primera part del poema, de Sinera, la descriu com un poble bell i agradable. En la segona part del poema , l’autor manifesta la seva enyorança per la seva terra, ell l’anomena la seva pàtria, això reflecteix, la grandesa del seu poble per l’autor. Em de recordar que Sinera, és un mite de creació pròpia d’Espriu, Sinera és Arenys al revés, recordem que Arenys és el seu poble natal. Les paraules que no entenc són:
* rials: sinònim, riera.
Aquest poema correspon al registre líric, ja que el poeta expressa l’enyorança pel món perdut, en aquest cas Sinera, que l’ha perdut a causa de la Guerra Civil.
I pertany al tema, de la meditació sobre la condició humana, ja que expressa allò que perd a causa de la Guerra, i això és el seu poble, la seva terra, Sinera.














ORACIÓ EN LA TEVA MORT

Quan roures enyorosos
de verds marins comencen
crepusculars missatges,
volent-te foc, demano
nova claror, que siguis,
davant altars on cremen
ardents silencis d'ales,
encès cristall, més flama,
llum de cançó senzilla.

Les paraules que no he entès són:

* crepusculars: Estat de semi consciència que precedeix i segueix la pèrdua absoluta de consciència, particularment en les crisis epilèptiques.

Aquest poema correspon al registre líric, ja que el poeta fa una reflexió sobre la mort de la natura, a la vegada que la descriu.

Aquest poema té un simbolisme , amb conceptes propis creats per l’autor.

No hay comentarios:

Publicar un comentario