martes, 15 de diciembre de 2009

LLENGUA CATALANA:

Respon a les següents qüestions

1. Definició del terme Decadència. Quins segles pertanyen a aquest període?

L’edat mitjana va donar pas a uns segles de crisi política i econòmica que va tenir la seva repercussió en la literatura. Per això es parla de la Decadència en aquest període, que engloba els segles XVI, XVII i XVIII. La Decadència de la corona d’Aragó va afectar a la política i a la societat ja que es va consolidar el regne de Castella i van haver la guerra de les Germanies i va créixer el bandolerisme. També va afectar en la cultura i en la llengua.

2. Causes de l’afebliment de la llengua catalana

Les causes de l’afebliment de la llengua catalana van ser:

* La castellanització de l’aristocràcia catalana.

* La desconfiança envers la pròpia llengua per part dels escriptors catalans.

*L’acceleració de la fragmentació dialectal afavorida per la manca d’elements cohesionadors i de models literaris vàlids.

* La persecució política de la llengua arran els decrets de Nova Planta.

3. Sobre el s.XVI:

3.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en deu línies les característiques de la poesia culta

La poesia renaixentista: la poesia culta fou el gènera més conreat durant aquest moviment, els representants més importants foren Pere Serafí i Joan Timoneda. La temàtica de la poesia renaixentista es centrava en:

* El fet amorós

* La natura

* Els mites clàssics

4. Sobre el s. XVII:

4.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en set línies les característiques de la poesia culta

Al segle XVII la poesia catalana va ser influïda temàticament i formalment pel Barroc castellà. La seva poesia es contagia plenament de la crisi cultural del país. La influència dels temes castellans comportà també una considerable influència en el vocabulari i la sintaxi. Cal destacar el poeta i comediògraf Francesc Vicenç Garcia, d'obra molt desigual, Francesc Fontanella, per la qualitat dels seus poemes i l'interès de les seves dues peces teatrals, i Josep Romaguera, autor de l'únic llibre d'emblemes en català, l'Atheneo de grandesa.

5. Sobre el s. XVIII:

5.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i també el moviment de la Il·lustració

La poesia renaixentista i el barroc, les quals foren de gènere culta i tractàven temes com el fet amorós ( idealització de la dona i la insatisfacció amorosa en el poeta), juntament amb la natura ( com a marc mític i simbòlic de rerefons de l’obra) i els mites clàssics grecollatins.

5.2. Defineix el gènere de l’assaig

L'assaig és un gènere relativament nou. Els seus orígens es poden rastrejar des d'èpoques més o menys remotes. Només en l'edat contemporània ha arribat a assolir una posició central.

5.3. Defineix el gènere del dietari

Es podria definir com el llibre què un cronista escriu, per dies, els esdeveniments més notables. Un autor destacable que va utilitzar aquest génere és Rafael d’Amat i de Cortada, el qual el seu llibre es diu El baró de Maldà.

6. Característiques de la poesia popular i gèneres (12-15 línies)

Durant els segles XVI, XVII, XVIII, la literatura va gaudir d’una gran vitalitat, el poble només parlava i entenia una llengua, el català. Després de la guerra de successió comença un procés de castellanització en el lèxic i les tradicions forasteres començaren a florir.

Els principals temes de la poesia popular són: l’amor, les feines de camp i de la casa, infantils, la religió i temes històrics.

Els principals recursos: versos curts i de rima assonant, lèxic senzill, dialectalismes i arcaismes, de transmissió oral i gènere lligat a la música i al cant.

· Goig: cançons religioses, que lloen a la mare de Déu.

· Nadales: composicions poètiques relacionades amb costums nadalencs.

· Corrandes: cançons curtes de temàtica molt diversa ( amor, treball, etc)

· Cançons de bandolers i lladres de camí ral: tracten el bandolerisme, ja que va abundar molt en aquella època de la Catalunya rural.