viernes, 14 de mayo de 2010

CEMENTIRI DE SINERA (Toni Quintana Gavilan)

Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre.

Aquest poema escrit per Salvador Espriu, va ser escrit l'any 1946, després de la guerra civil, va ser el seu primer llibre de poemes, amb aquest poema, va crear el mite de Sinera, que es Arenys (el seu poble natal, escrit a l'inrevés, aquest llibre explica l'entorn en que es va criar, la seva infantessa, el paissatge del seu poble, moments qua mai tornaran "El lent record dels dies..." , i que nomes li espera la mort,el que fa Espriu es resaltar Sinera com si fòs el poble més maco que hi ha en el mòn. El to que utilitza és melancòlic,com he dit abans, recorda amb enyorança els vells temps. Pertany al tema: meditació sobre la condició humana, ja que expressa allò que perd durant la guerra.



LA PELL DE BRAU


[XXX]

Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.

La vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.

Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
"Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor."


En aquest poema, la temàtica que expressa Salvador és la que el caracteritza, del seu amor a la seva pàtria i a la seva llengua, Catalunya. " Diversos són els homes i diverses les parles" aquí fa referència a catalunya i Sepharad (un altre mite que crea Espriu, que vol dir Espanya en hebreu)que hi ha molts homes en un territori amb idiomes diferents, es a dir, els espanyols parlant castellà, i els catalans en català. En aquest poema expressa un to elegíac, mostra pena davant la situació del territori, de Sepharad

jueves, 13 de mayo de 2010

Anàlisi de dos poemes de Salvador Espriu

2 poemes
Cementiri de Sinera
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre.
El poema Cementiri de Sinera, fa una descripció en la primera part del poema, de Sinera, la descriu com un poble bell i agradable. En la segona part del poema , l’autor manifesta la seva enyorança per la seva terra, ell l’anomena la seva pàtria, això reflecteix, la grandesa del seu poble per l’autor. Em de recordar que Sinera, és un mite de creació pròpia d’Espriu, Sinera és Arenys al revés, recordem que Arenys és el seu poble natal. Les paraules que no entenc són:
* rials: sinònim, riera.
Aquest poema correspon al registre líric, ja que el poeta expressa l’enyorança pel món perdut, en aquest cas Sinera, que l’ha perdut a causa de la Guerra Civil.
I pertany al tema, de la meditació sobre la condició humana, ja que expressa allò que perd a causa de la Guerra, i això és el seu poble, la seva terra, Sinera.














ORACIÓ EN LA TEVA MORT

Quan roures enyorosos
de verds marins comencen
crepusculars missatges,
volent-te foc, demano
nova claror, que siguis,
davant altars on cremen
ardents silencis d'ales,
encès cristall, més flama,
llum de cançó senzilla.

Les paraules que no he entès són:

* crepusculars: Estat de semi consciència que precedeix i segueix la pèrdua absoluta de consciència, particularment en les crisis epilèptiques.

Aquest poema correspon al registre líric, ja que el poeta fa una reflexió sobre la mort de la natura, a la vegada que la descriu.

Aquest poema té un simbolisme , amb conceptes propis creats per l’autor.