viernes, 23 de octubre de 2009

1. Calderón de la Barca “El gran teatro del mundo”

· Tòpic: “Carpe Diem”, es refereix a que la vida és curta i l’hem de gaudir.

· Figura retòrica: versos 1 i 4, hipèrbaton, ja que altera l’ordre de les paraules.

2. Garcilaso de la Vega “Soneto XXIII”

· Tòpic: “Beatus Ille”, es refereix a la natura per la seva senzillesa.

· Figura retòrica: vers 1, personificació, ja que dóna trets humans a una cosa inanimada, en aquest cas la primavera.

3. Fray Luís de León “vida retirada”

· Tòpic: “Locus Amoenus”, es refereix al rebuig d’un món sorollós.

· Figura retòrica: versos 1 i 2, hipèrbole, ja que exagera la vida i el món.

4. F.Hölderling

· Tòpic: “Ubi sunt”, ens parla del pas del temps i l’enyorament del passat.

· Figura retòrica: vers 2, hipèrbaton, ja que altera l’ordre de les paraules.

5. M. Costa i Llobera “Horacianes”

· Tòpic: “Fugit irreparabile tempus”, ens parla de la fugacitat de la vida.

· Figura retòrica: vers 6, interrogació retòrica, ja que no espera resposta, vers 1, hipèrbaton, ja que altera l’ordre de les paraules.

6. Lorenzo de Médici

· Tòpic: “Beatus Ille”, es valora la natura per damunt dels altres elements.

· Figura retòrica: vers 4, personificació, dona aspectes humans a un pensament.

7. A. Pope

· Tòpic: “Locus Amoenus”, ja que reprodueix un espai adient per a l’home.

· Figura retòrica: versos 5 i 7, anàfora, repeteix el principi dels versos.

8. Francesc Vicenç García

· Tòpic: “Sic transit gloria mundi”, ja que fa referència a la fugacitat de béns materials.

· Figura retòrica: vers 1, enumeració, anomena una sèrie d’elements.

9. Rubió i Ors

· Tòpic: “Ubi sunt”, ja que enyora sensacions que ha viscut en el passat.

· Figura retòrica: versos 1 i 2, hipèrbaton, ja que exagera el terme “BARCELONA”.

Versos 8 i 9, interrogació retòrica.

10. Anònim

· Tòpic: “Fugit irreparabile tempus”, explicita la fugacitat de la vida i el desconsol de l’home

· Figura retòrica: vers 5, interrogació retòrica, no espera resposta.

11. Anònim “ Càntic dels càntics”

· Tòpic: “Descriptio puellae”, ja que descriu el físic d’una dona.

· Figura retòrica: vers 15, comparació, compara el coll de la dona amb la torre de David.

12. Josep Carner “Cançó de la instància amorosa”

· Tòpic: “Carpe Diem”, ja que viu el moment.

· Figura retòrica: versos 3 i 4, interrogació retòrica. Versos 13, 14, 15 i 16, també s’esmenta una interrogació retórica.

- Paràfrasis dels poemes:

Poema 2, el poema ens explica que hem d’aprofitar el moment abans d’arribar a la fi dels nostres dies, ja que l’exemple que surt és “aprofita el moment abans que el temps aïrat cobreixi de neu el preciós cim” la neu són les canes i el cim el cap.

Poema 3, el poema ens explica que s’ha de buscar la pau aïllant-nos de l’estrès i els sorolls que provoquen la societat i el món d’avui dia.

Poema 9, el poema dóna a demostrar l’amor que un sent per la seva ciutat, en aquest cas Barcelona, perquè va estar atacada políticament i l’autor ho pateix.

Poema 11, el poema descriu la dona perfecta i estimada per l’autor, la lloa i la compara amb diversos elements com per exemple “ramat de cabres”, “la torre de David” . . . en aquest poema també es reflexa l’intens amor de l’autor.

martes, 6 de octubre de 2009

Hola! Som en Guille Cabo, David Rico, Albert Peiró i Toni Quintana, de la casa. Estem contents de poder crear aquest bloc, anirem penjant els documents i treballs el més aviat possible. Adéu Siau!