martes, 2 de marzo de 2010

CANT DE NOVEMBRE

El vermell dels arbres,
encès per la posta - dels sols hivernals,
delita i penetra
lo mateix que aquells verds primaverals.
Germans, alcem els cors, que tot és bell,
el verd i el vermell!

Alcem els cors cantant la vida entera
amb els brots i amb les fulles que se'n van;
gosem el dia sens mirar endarrera,
sense pensar amb els dies que vindran.
Gosa el moment;
gosa el moment que et convida,
i correràs alegre a tot combat:
un dia de vida és vida;
gosa el moment que t'ha sigut donat.
No t'entristeixin, doncs, els funerals novembres,
ni planyis mort lo que ha tingut ple ser...
De plànyer és el donzell que ajeu sos membres
ans d'haver-los cansat en el plaer.

Joan Maragall va ser el poeta més famós del Modernisme, i un dels temes que el caracteritzava era els temes sobre la natura, i en aquest poema exalta la natura:- el vermell dels arbres, encés per la posta...- Podem veure com Maragall parla del final de la tardor donant pas a l'hivern : -Alcem els cors cantant la vida entera amb els brots i amb les fulles que s'en van- Maragall adoptà una actitud crítica envers la seva classe social, la burgesia, i influit pel vitalisme, exalta la vida, i crec que ho fa en aquest mateix poema, quan diu:- gosa el moment; gosa el moment que et convida...- la meva opinió es que fa us del tòpic carpe diem.