CEMENTIRI DE SINERA (Toni Quintana Gavilan)
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre.
Aquest poema escrit per Salvador Espriu, va ser escrit l'any 1946, després de la guerra civil, va ser el seu primer llibre de poemes, amb aquest poema, va crear el mite de Sinera, que es Arenys (el seu poble natal, escrit a l'inrevés, aquest llibre explica l'entorn en que es va criar, la seva infantessa, el paissatge del seu poble, moments qua mai tornaran "El lent record dels dies..." , i que nomes li espera la mort,el que fa Espriu es resaltar Sinera com si fòs el poble més maco que hi ha en el mòn. El to que utilitza és melancòlic,com he dit abans, recorda amb enyorança els vells temps. Pertany al tema: meditació sobre la condició humana, ja que expressa allò que perd durant la guerra.
LA PELL DE BRAU
[XXX]
Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.
La vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.
Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
"Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor."
En aquest poema, la temàtica que expressa Salvador és la que el caracteritza, del seu amor a la seva pàtria i a la seva llengua, Catalunya. " Diversos són els homes i diverses les parles" aquí fa referència a catalunya i Sepharad (un altre mite que crea Espriu, que vol dir Espanya en hebreu)que hi ha molts homes en un territori amb idiomes diferents, es a dir, els espanyols parlant castellà, i els catalans en català. En aquest poema expressa un to elegíac, mostra pena davant la situació del territori, de Sepharad
viernes, 14 de mayo de 2010
jueves, 13 de mayo de 2010
Cementiri de Sinera
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre.
El poema Cementiri de Sinera, fa una descripció en la primera part del poema, de Sinera, la descriu com un poble bell i agradable. En la segona part del poema , l’autor manifesta la seva enyorança per la seva terra, ell l’anomena la seva pàtria, això reflecteix, la grandesa del seu poble per l’autor. Em de recordar que Sinera, és un mite de creació pròpia d’Espriu, Sinera és Arenys al revés, recordem que Arenys és el seu poble natal. Les paraules que no entenc són:
* rials: sinònim, riera.
Aquest poema correspon al registre líric, ja que el poeta expressa l’enyorança pel món perdut, en aquest cas Sinera, que l’ha perdut a causa de la Guerra Civil.
I pertany al tema, de la meditació sobre la condició humana, ja que expressa allò que perd a causa de la Guerra, i això és el seu poble, la seva terra, Sinera.
ORACIÓ EN LA TEVA MORT
Quan roures enyorosos
de verds marins comencen
crepusculars missatges,
volent-te foc, demano
nova claror, que siguis,
davant altars on cremen
ardents silencis d'ales,
encès cristall, més flama,
llum de cançó senzilla.
Les paraules que no he entès són:
* crepusculars: Estat de semi consciència que precedeix i segueix la pèrdua absoluta de consciència, particularment en les crisis epilèptiques.
Aquest poema correspon al registre líric, ja que el poeta fa una reflexió sobre la mort de la natura, a la vegada que la descriu.
Aquest poema té un simbolisme , amb conceptes propis creats per l’autor.
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre.
El poema Cementiri de Sinera, fa una descripció en la primera part del poema, de Sinera, la descriu com un poble bell i agradable. En la segona part del poema , l’autor manifesta la seva enyorança per la seva terra, ell l’anomena la seva pàtria, això reflecteix, la grandesa del seu poble per l’autor. Em de recordar que Sinera, és un mite de creació pròpia d’Espriu, Sinera és Arenys al revés, recordem que Arenys és el seu poble natal. Les paraules que no entenc són:
* rials: sinònim, riera.
Aquest poema correspon al registre líric, ja que el poeta expressa l’enyorança pel món perdut, en aquest cas Sinera, que l’ha perdut a causa de la Guerra Civil.
I pertany al tema, de la meditació sobre la condició humana, ja que expressa allò que perd a causa de la Guerra, i això és el seu poble, la seva terra, Sinera.
ORACIÓ EN LA TEVA MORT
Quan roures enyorosos
de verds marins comencen
crepusculars missatges,
volent-te foc, demano
nova claror, que siguis,
davant altars on cremen
ardents silencis d'ales,
encès cristall, més flama,
llum de cançó senzilla.
Les paraules que no he entès són:
* crepusculars: Estat de semi consciència que precedeix i segueix la pèrdua absoluta de consciència, particularment en les crisis epilèptiques.
Aquest poema correspon al registre líric, ja que el poeta fa una reflexió sobre la mort de la natura, a la vegada que la descriu.
Aquest poema té un simbolisme , amb conceptes propis creats per l’autor.
martes, 11 de mayo de 2010
lunes, 10 de mayo de 2010
miércoles, 14 de abril de 2010
- A la pàgina 218 del llibre hi ha una sèrie d’exercicis sobre poemes de Joan Salvat-Papasseit. Feu-ne quatre o cinc per persona
(pàg 218)
2-després de llegor el poema consulta al diccionari el significat de:
- Redós: A redossa, a recer, a l'abric.
- Bec: Òrgan format per les mandíbules dels ocells i revestit d'una beina còrnia dita ramfoteca.
- Escata: Formació epidèrmica i dèrmica que cobreix el cos de molts vertebrats i els serveix de protecció.
- Trams: camins
- M’apar: Semblar. M'apar que no us adoneu de quina és la vostra situació.
- Espectre: Imatge d'un mort que s'apareix a algú, fantasma, aparició.
- Suara: Ara mateix, ara fa poc. Suara ha telefonat la teva dona.
- Superstició: Excessiva reverència o por a les coses desconegudes i misterioses.
3-Busa un sinònim de:
- m’apar: semblar
- espectre: fantasma
- suara: fa poc
9- Digués quina tècnica avanguardista ha estat usada al llarg de tot el poema.
L’autor ha utilitzat el salt de falla, que sòn els talls de versos formant com un esglaò.
14- Cerca en el poema un exemple de personificació:
Linia 12: “ El maniquí de fusta m’apar un espectre”
(pàg 218)
2-després de llegor el poema consulta al diccionari el significat de:
- Redós: A redossa, a recer, a l'abric.
- Bec: Òrgan format per les mandíbules dels ocells i revestit d'una beina còrnia dita ramfoteca.
- Escata: Formació epidèrmica i dèrmica que cobreix el cos de molts vertebrats i els serveix de protecció.
- Trams: camins
- M’apar: Semblar. M'apar que no us adoneu de quina és la vostra situació.
- Espectre: Imatge d'un mort que s'apareix a algú, fantasma, aparició.
- Suara: Ara mateix, ara fa poc. Suara ha telefonat la teva dona.
- Superstició: Excessiva reverència o por a les coses desconegudes i misterioses.
3-Busa un sinònim de:
- m’apar: semblar
- espectre: fantasma
- suara: fa poc
9- Digués quina tècnica avanguardista ha estat usada al llarg de tot el poema.
L’autor ha utilitzat el salt de falla, que sòn els talls de versos formant com un esglaò.
14- Cerca en el poema un exemple de personificació:
Linia 12: “ El maniquí de fusta m’apar un espectre”
Poema del treball de avantguardisme
Cansat de guerres
Estic cansat ja de tant escoltar,
parlar de guerra
sembla que no escarmenten,
si anem cap a la batalla vull que entenguin
que potser no desperten.
És com un caça
contra població civil de Gaza
com barrejar terrorisme amb venjança
és com justificar una matança
i dir que és en nom de l'esperança.
cansat de escoltar parlar
de guerres i bombes i mort
cansat de recompondre sempre
els mateixos ciments
que no es valorin els sentiments.
En aquest poema hem escollit un tema típic del avantguardisme, que es el bel•licisme, i hem utilitzat la tècnica del salt de falla.
Estic cansat ja de tant escoltar,
parlar de guerra
sembla que no escarmenten,
si anem cap a la batalla vull que entenguin
que potser no desperten.
És com un caça
contra població civil de Gaza
com barrejar terrorisme amb venjança
és com justificar una matança
i dir que és en nom de l'esperança.
cansat de escoltar parlar
de guerres i bombes i mort
cansat de recompondre sempre
els mateixos ciments
que no es valorin els sentiments.
En aquest poema hem escollit un tema típic del avantguardisme, que es el bel•licisme, i hem utilitzat la tècnica del salt de falla.
martes, 13 de abril de 2010
martes, 2 de marzo de 2010
CANT DE NOVEMBRE
El vermell dels arbres,
encès per la posta - dels sols hivernals,
delita i penetra
lo mateix que aquells verds primaverals.
Germans, alcem els cors, que tot és bell,
el verd i el vermell!
Alcem els cors cantant la vida entera
amb els brots i amb les fulles que se'n van;
gosem el dia sens mirar endarrera,
sense pensar amb els dies que vindran.
Gosa el moment;
gosa el moment que et convida,
i correràs alegre a tot combat:
un dia de vida és vida;
gosa el moment que t'ha sigut donat.
No t'entristeixin, doncs, els funerals novembres,
ni planyis mort lo que ha tingut ple ser...
De plànyer és el donzell que ajeu sos membres
ans d'haver-los cansat en el plaer.
Joan Maragall va ser el poeta més famós del Modernisme, i un dels temes que el caracteritzava era els temes sobre la natura, i en aquest poema exalta la natura:- el vermell dels arbres, encés per la posta...- Podem veure com Maragall parla del final de la tardor donant pas a l'hivern : -Alcem els cors cantant la vida entera amb els brots i amb les fulles que s'en van- Maragall adoptà una actitud crítica envers la seva classe social, la burgesia, i influit pel vitalisme, exalta la vida, i crec que ho fa en aquest mateix poema, quan diu:- gosa el moment; gosa el moment que et convida...- la meva opinió es que fa us del tòpic carpe diem.
El vermell dels arbres,
encès per la posta - dels sols hivernals,
delita i penetra
lo mateix que aquells verds primaverals.
Germans, alcem els cors, que tot és bell,
el verd i el vermell!
Alcem els cors cantant la vida entera
amb els brots i amb les fulles que se'n van;
gosem el dia sens mirar endarrera,
sense pensar amb els dies que vindran.
Gosa el moment;
gosa el moment que et convida,
i correràs alegre a tot combat:
un dia de vida és vida;
gosa el moment que t'ha sigut donat.
No t'entristeixin, doncs, els funerals novembres,
ni planyis mort lo que ha tingut ple ser...
De plànyer és el donzell que ajeu sos membres
ans d'haver-los cansat en el plaer.
Joan Maragall va ser el poeta més famós del Modernisme, i un dels temes que el caracteritzava era els temes sobre la natura, i en aquest poema exalta la natura:- el vermell dels arbres, encés per la posta...- Podem veure com Maragall parla del final de la tardor donant pas a l'hivern : -Alcem els cors cantant la vida entera amb els brots i amb les fulles que s'en van- Maragall adoptà una actitud crítica envers la seva classe social, la burgesia, i influit pel vitalisme, exalta la vida, i crec que ho fa en aquest mateix poema, quan diu:- gosa el moment; gosa el moment que et convida...- la meva opinió es que fa us del tòpic carpe diem.
lunes, 1 de marzo de 2010
viernes, 5 de febrero de 2010
lunes, 1 de febrero de 2010
Part A 1-02-2010
Per veure el treball has de copiar aqueta direcció:
http://es.calameo.com/read/0001623355a2c33349d39
Gràcies.
http://es.calameo.com/read/0001623355a2c33349d39
Gràcies.
martes, 19 de enero de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)