LLENGUA CATALANA:

Respon a les següents qüestions

1. Definició del terme Decadència. Quins segles pertanyen a aquest període?

L’edat mitjana va donar pas a uns segles de crisi política i econòmica que va tenir la seva repercussió en la literatura. Per això es parla de la Decadència en aquest període, que engloba els segles XVI, XVII i XVIII. La Decadència de la corona d’Aragó va afectar a la política i a la societat ja que es va consolidar el regne de Castella i van haver la guerra de les Germanies i va créixer el bandolerisme. També va afectar en la cultura i en la llengua.

2. Causes de l’afebliment de la llengua catalana

Les causes de l’afebliment de la llengua catalana van ser:

* La castellanització de l’aristocràcia catalana.

* La desconfiança envers la pròpia llengua per part dels escriptors catalans.

*L’acceleració de la fragmentació dialectal afavorida per la manca d’elements cohesionadors i de models literaris vàlids.

* La persecució política de la llengua arran els decrets de Nova Planta.

3. Sobre el s.XVI:

3.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en deu línies les característiques de la poesia culta

La poesia renaixentista: la poesia culta fou el gènera més conreat durant aquest moviment, els representants més importants foren Pere Serafí i Joan Timoneda. La temàtica de la poesia renaixentista es centrava en:

* El fet amorós

* La natura

* Els mites clàssics

4. Sobre el s. XVII:

4.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en set línies les característiques de la poesia culta

Al segle XVII la poesia catalana va ser influïda temàticament i formalment pel Barroc castellà. La seva poesia es contagia plenament de la crisi cultural del país. La influència dels temes castellans comportà també una considerable influència en el vocabulari i la sintaxi. Cal destacar el poeta i comediògraf Francesc Vicenç Garcia, d'obra molt desigual, Francesc Fontanella, per la qualitat dels seus poemes i l'interès de les seves dues peces teatrals, i Josep Romaguera, autor de l'únic llibre d'emblemes en català, l'Atheneo de grandesa.

5. Sobre el s. XVIII:

5.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i també el moviment de la Il·lustració

La poesia renaixentista i el barroc, les quals foren de gènere culta i tractàven temes com el fet amorós ( idealització de la dona i la insatisfacció amorosa en el poeta), juntament amb la natura ( com a marc mític i simbòlic de rerefons de l’obra) i els mites clàssics grecollatins.

5.2. Defineix el gènere de l’assaig

L'assaig és un gènere relativament nou. Els seus orígens es poden rastrejar des d'èpoques més o menys remotes. Només en l'edat contemporània ha arribat a assolir una posició central.

5.3. Defineix el gènere del dietari

Es podria definir com el llibre què un cronista escriu, per dies, els esdeveniments més notables. Un autor destacable que va utilitzar aquest génere és Rafael d’Amat i de Cortada, el qual el seu llibre es diu El baró de Maldà.

6. Característiques de la poesia popular i gèneres (12-15 línies)

Durant els segles XVI, XVII, XVIII, la literatura va gaudir d’una gran vitalitat, el poble només parlava i entenia una llengua, el català. Després de la guerra de successió comença un procés de castellanització en el lèxic i les tradicions forasteres començaren a florir.

Els principals temes de la poesia popular són: l’amor, les feines de camp i de la casa, infantils, la religió i temes històrics.

Els principals recursos: versos curts i de rima assonant, lèxic senzill, dialectalismes i arcaismes, de transmissió oral i gènere lligat a la música i al cant.

· Goig: cançons religioses, que lloen a la mare de Déu.

· Nadales: composicions poètiques relacionades amb costums nadalencs.

· Corrandes: cançons curtes de temàtica molt diversa ( amor, treball, etc)

· Cançons de bandolers i lladres de camí ral: tracten el bandolerisme, ja que va abundar molt en aquella època de la Catalunya rural.

Llengua catalana

Activitat Cavalleria

Tirant Lo Blanc de Joanot Martorell explica les aventures que viu el cavaller Tirant, dintre d’aquesta novel·la es van mostrant certs aspectes i característiques sobre la cavalleria ideal i correcta de la època. Són els següents:

*Com s’ha d’armar un cavaller? En l’obra de Joanot Martorell es reflexa molt bé aquest ritual. Es pot veure quan armen a Tirant, en les bodes del rei d’Anglaterra. El rei, li va donar un cop d’espasa, set donzelles la van cenyir (l’espasa) mentre quatre cavallers li ajustaven els esperons i va ser portat al tro reial per la reina. Un altre exemple és el combat entre Tirant i el senyor de Vilesermes a tota ultrança, un combat amb la mínima protecció corporal (camises, barrets de flors i escuts de paper) i armes ofensives molt contundents.

- Esperó: Instrument de metall compost d'una punxa o una rodeta amb algunes punxes que es porta a la part posterior de la bota de muntar i serveix per a punyir el ventre de la cavalcadura i estimular-la a caminar

*Què és la cavalleria? La cavalleria és el cos o arma militar que va muntada a cavall. La novel·la és pot considerar com una novel·la cavalleresca ja que seguint la definició donada, tracta d’una persona, Tirant, que abans de coronar-se cavaller, llegeix l’ordre de cavalleria, que li dona el antic cavaller monge, en aquest llibre està redactat totes les normes de conducta que ha de tenir un cavaller, una d’aquestes conductes ha de ser la generositat, que ha d’estar molt present en la vida d’un cavaller, i el tipus de persona que ha de ser. El significat de novel·la cavalleresca és la següent: la novel·la cavalleresca és un gènere narratiu, desenvolupat a Europa a mitjans del S. XIV i XV. És la evolució de la novel·la de cavalleries, son històries escrites en prosa, que deriven de les cròniques catalanes, els cavallers llegien aquests llibres i volien imitar als herois que apareixen en les novel·les.

-L'orde de cavalleria: més important de la novel·la és el de la Garrotera. Els ordes de cavalleria apareixen al segle XIV amb la voluntat de recuperar la cavalleria i els seus ideals cavallerescos, presents en les antigues ordes militars. La seva creació respon, sovint, a motius polítics i de prestigi dels poders que els atorguen.

*L’ideal religiós: En l’odre de cavalleria, unes de les institucions creades per organitzar els cavallers en la defensa dels seus ideals , un dels quals es lluitar sempre a favor de la Església. En Tirant lo Blanc es pot veure aquest punt en les constants lluites de Tirant lo Blanc contra els moros, en les quals aconsegueix honor, fama i riqueses.

*Vot cavalleresc: a l’obra es mostra molt bé amb l’Orde de Garrotera, on tots els membres tenien el vot cavalleresc, una declaració que feia un cavaller d'abstenir-se de fer una determinada cosa fins a haver participat en un fet d'armes en unes determinades condicions. Tirant ho havia demostrat lluitant contra el senyor de Vilesermes, i la resta de cavallers derrotats en les festes de les bodes dels reis d’Anglaterra.

*Festes cortesanes, el rei d’Anglaterra es casa amb la princesa de França, com a motiu del matrimoni, es celebren unes festes que duren un any i un dia, durant aquest temps, es celebren combats, balls, menjars, música amb joglars . . . També es celebren festes quan el Soldà cau derrotat i el rei de Constantinoble el convida per tal de fer un tractat de pau.

*Penyores amoroses: durant la novel·la una de les penyores amb més importància és el fermall de la bella Agnès, per la qual esdevé un combat a tota ultrança entre Tirant i Vilesermes, ja mencionat abans. El fermall se li cau a la jove en un dels balls de les bodes del rei, Tirant se’l recull i la bella en motiu d’agraïment i ja que està enamorada, li regala.

En conclusió d’aquest treball, podem demostrar que la novel·la de Joanot Martorell, Tirant Lo Blanc, és una novel·la de cavalleria, gràcies a les referències que em pres de la pàgina web i les em comparat amb el llibre.

1. Calderón de la Barca “El gran teatro del mundo”

· Tòpic: “Carpe Diem”, es refereix a que la vida és curta i l’hem de gaudir.

· Figura retòrica: versos 1 i 4, hipèrbaton, ja que altera l’ordre de les paraules.

2. Garcilaso de la Vega “Soneto XXIII”

· Tòpic: “Beatus Ille”, es refereix a la natura per la seva senzillesa.

· Figura retòrica: vers 1, personificació, ja que dóna trets humans a una cosa inanimada, en aquest cas la primavera.

3. Fray Luís de León “vida retirada”

· Tòpic: “Locus Amoenus”, es refereix al rebuig d’un món sorollós.

· Figura retòrica: versos 1 i 2, hipèrbole, ja que exagera la vida i el món.

4. F.Hölderling

· Tòpic: “Ubi sunt”, ens parla del pas del temps i l’enyorament del passat.

· Figura retòrica: vers 2, hipèrbaton, ja que altera l’ordre de les paraules.

5. M. Costa i Llobera “Horacianes”

· Tòpic: “Fugit irreparabile tempus”, ens parla de la fugacitat de la vida.

· Figura retòrica: vers 6, interrogació retòrica, ja que no espera resposta, vers 1, hipèrbaton, ja que altera l’ordre de les paraules.

6. Lorenzo de Médici

· Tòpic: “Beatus Ille”, es valora la natura per damunt dels altres elements.

· Figura retòrica: vers 4, personificació, dona aspectes humans a un pensament.

7. A. Pope

· Tòpic: “Locus Amoenus”, ja que reprodueix un espai adient per a l’home.

· Figura retòrica: versos 5 i 7, anàfora, repeteix el principi dels versos.

8. Francesc Vicenç García

· Tòpic: “Sic transit gloria mundi”, ja que fa referència a la fugacitat de béns materials.

· Figura retòrica: vers 1, enumeració, anomena una sèrie d’elements.

9. Rubió i Ors

· Tòpic: “Ubi sunt”, ja que enyora sensacions que ha viscut en el passat.

· Figura retòrica: versos 1 i 2, hipèrbaton, ja que exagera el terme “BARCELONA”.

Versos 8 i 9, interrogació retòrica.

10. Anònim

· Tòpic: “Fugit irreparabile tempus”, explicita la fugacitat de la vida i el desconsol de l’home

· Figura retòrica: vers 5, interrogació retòrica, no espera resposta.

11. Anònim “ Càntic dels càntics”

· Tòpic: “Descriptio puellae”, ja que descriu el físic d’una dona.

· Figura retòrica: vers 15, comparació, compara el coll de la dona amb la torre de David.

12. Josep Carner “Cançó de la instància amorosa”

· Tòpic: “Carpe Diem”, ja que viu el moment.

· Figura retòrica: versos 3 i 4, interrogació retòrica. Versos 13, 14, 15 i 16, també s’esmenta una interrogació retórica.

- Paràfrasis dels poemes:

Poema 2, el poema ens explica que hem d’aprofitar el moment abans d’arribar a la fi dels nostres dies, ja que l’exemple que surt és “aprofita el moment abans que el temps aïrat cobreixi de neu el preciós cim” la neu són les canes i el cim el cap.

Poema 3, el poema ens explica que s’ha de buscar la pau aïllant-nos de l’estrès i els sorolls que provoquen la societat i el món d’avui dia.

Poema 9, el poema dóna a demostrar l’amor que un sent per la seva ciutat, en aquest cas Barcelona, perquè va estar atacada políticament i l’autor ho pateix.

Poema 11, el poema descriu la dona perfecta i estimada per l’autor, la lloa i la compara amb diversos elements com per exemple “ramat de cabres”, “la torre de David” . . . en aquest poema també es reflexa l’intens amor de l’autor.

Hola! Som en Guille Cabo, David Rico, Albert Peiró i Toni Quintana, de la casa. Estem contents de poder crear aquest bloc, anirem penjant els documents i treballs el més aviat possible. Adéu Siau!